Arribada
Doncs aqui estem!
Bé, en realitat vaig arribar el passat 29 de març i des d’aquest dia han passat bastantes coses:
Resulta que al segon dia d’estar per aquí vaig agafar un combo virus-constipat-jetlag bastant maco, que m’ha tingut fora de joc tota la setmana passada.
La primera setmana la he passat a casa, a Oji-Kamiya, per ser mes concrets, prenent tè calentet, mogollon de pastilles i intentant no aborrir-me massa.
De tant en tant, quan em trobava una mica millor feia alguna “gestió” com anar a comprar un futón al muji de Harajuku o comprar una cadira baixa de segona mà (o segon cul) -realment baixeta, aqui tenim una tauleta baixa, i per treballar necessitava la cadira a joc-, i aprofitava per veure alguna cosa.
En fi, que la meva arribada no ha estat gaire triunfal. Però pel poc que he vist, ja m’han passat moltes coses. Només arribar vam anar a un hanami (ara mateix es l’epoca en que floreixen els cirerers aqui, i tohom ho aprofita per fer festa grossa) i de bars fins les retantas. Ja he provat mil variants gastronomiques diferents del país (el menjar està boníssim, i es una matèria que apassiona als japonensos).
També he viscut el meu primer terratremol !!!!!! Espero que sigui l’últim, tot sigui dit. El divendres passat cap a les 7 de la tarda estava jo distret a casa intentant “enganxar-me” al wifi del veí quan vaig sentir com un soroll de passes molt fort al sostre, cada vegada més fort i vibrant, fins que de cop tot (i vull dir tot!) es va moure com fent un ball hortizontal varies vegades, mentres es sentien cruixir les parets i el terra. Em vaig quedar tant flipat que no vaig reaccionar fins al que a mi em van semblar uns minuts i vaig sortir fora del pis, allà em vaig trobar a dues veïnes japoneses que també estaven flipant pepinos, o sigui que la cosa devia ser forta perquè elles també estaven amb els ulls com plats…
Bé, ara ja tenim internet propi i us deixo unes quantes fotos i videos, i aquesta setmana suposo que ja aniré posant mes teca al blog.
Una abraçada molt gran a tots i fins d’aqui poc!
(feu clic a la foto de dalt per veure’n més)
buen comienzo jejeje. Y deja de ligar con las vecinas que te conocemos
vaya frikis a las fotos de parc hi ha un tio vestit com tigre i els pelos de la penya no veas.lo que mola es la ruth fent de Ferran Adria ja estic esperant el sopar cuan arribis!!!!
petons i fins aviat al skipe
I mira que són japos els japos… no iban a ser europeos!
M’alegro que la salut vagi millorant.
La màscara, és obligatòria o què??
Una abraçada a tots dos.
Galanonios.
La festa aquesta semblava la calçotada que vam fer a cal Jose però a lo bèstia…