Caos organitzat
Avui ens hem aixecat amb un dia assoleiat, ja feia un parell de dies que plovia, grisor i fred (si, ja sé que la Ruth dirà que això no es res comparat amb l’hivern. Pero es que soc un gaijin mediterrani…).
Per fi he pogut anar a voltar una mica més per aquesta ciutat. La impressió es brutal, de caos total, els edificis creixen els uns al costat dels altres sense sentit de la proporció aparent i sense mesura en molts casos. Et trobes un barri de casetes baixes de 2 pisos, semi-cutres al costat de moles arquitectoniques que semblen fetes cadascuna per a eclipsar la del seu costat. Una mena de “jo mes que tu” urbanístic. Mola. I les obres “oficials” també hi contribueixen, com tot creix com els bolets a la tardor, el que en diriem “obra publica” també va al seu rotllo, i així les avingudes, els “scalextrics” per als cotxes i les vies dels trens, tenen que anar creixent per sobre o per sota de tot aquest caos d’edificis. Ara entenc perquè aqui no hi han casi noms pels carrers, ni numeros per a les cases, es va fent una mena de cuadriculació de coordenades a mesura que creix la ciutat, i mentres es va menjant a si mateixa… Pero tot funciona. I funciona molt bé !!
Avui he estat a Ikebukuro, hi he anat amb la intenció de pujar al Sunshine 60 Building un edifici de 250 metres d’alt, a les fotos hi podreu veure les vistes, tot està ple…
L’ascensor per pujar també té la seva cosa, va tant ràpid (600 metres x minut) que se’t tapa la oïda i et puja i baixa la sang al cap i als peus segons pugis o baixis. Segons diuen ells es un dels mes ràpids del mon.
Ha estat un matí ben aprofitat. A la tarda a treballar, ale!…
rogeratokyo
Venga Roger que m’estreno al blog i la primera! al comentari del dia!
Ja veig que ja estàs recuperat i que combines molt bé: la feina i les passejades.
El Guillem diu que la vostra casa segueix al mateix lloc, però està molt preocupat pels gats.
Encàrrecs: -ja has escoltat la famosa maqueta? T’havia d’arribar a través d’algú de la Mosca, no direm noms per si de cas!
- Hi ha data, bastant segura, del concert al Sidecar: 19 de juliol! Així tens una súper-forta pressió per tornar! El teu grup Audio està una mica alicaido!
Has començat el blog i ara ja saps el que toca: a escriure i a fer fotos!
Fins aviat! A disfrutar de la primavera
Ei Jordina!!! gràcies per escriure, aqui estic rodejat de “entes orientales” i no m’entenen. O vaja, soc jo el que els hauria d’entendre. Digues-li al Guillem que tranquil, que tinc els temes de la maqueta i han quedat molt bé. Penso que faré un post amb les cançons, autobombo. I que no es preocupi pels gats, que els te la meva mare, pero si els voleu adoptar una temporadeta, per mi que no quedi…
Una abraçada molt gran pels dos!!!!
ei, que nosotros también echamos de menos al guitarrista furioso
A ver si te curras un poco más el blog, que tiempo te ha de sobrar. Un día de estos te llamo por el skipe y parlem, que te veo conectado a todas horas. Ahora han de ser las doce en Tokio ¿no?. Bueno, no et cansis (que ya se que no) y disfruta canalla.
Petons.
Que pasada las fotos desde lo alto del edificio, que caos de casas y rascacielos, con lo tranquilito que estoy yo aquí en la montañeta, me sobran hasta vecinos
Nen, Tokyo no s’acaba mai… i es molt dificil orientar-se, ni plà cerdà no osties…
Rogeret! vols dir que no ens escrius des d’una fàbric de Lego? tots aquells edificis semblen d’una maqueta. Ara que tenim crisi del sector de la construcció aquí, podriem enviar-ne uns quants de la Costa Dorada cap allà!!
Ja veig que t’està agradant, que bé. Realment per viure-hi ha de ser durillo, amb els carrers amb tanta penya, és com estar sempre a les festes de la Mercé.
Va que estarem pendents del que expliques! un petó ben gran i cuideu-vos molt tots dos!!