A bots i barrals…
Collons com plou!
Avui torna a ploure. M’he quedat a casa treballant (sort que tinc, que no he d’anar enlloc per fer-ho).
Cap a la una he decidit anar a comprar-me el dinar i de pas fer una volteta i estirar les cames.

Sort que havia recollit la roba…
Ja feia dies que volia comprar unes entrades per al museu de l’estudi ghibli, els animadors de Porco Rosso, Totoro, etc. El problema es que les entrades només es poden comprar en una cadena de combinis que es diuen Lawson (un combini es una mena de paki però a lo bèstia: obert 24h., amb menjar preparat bo, secció de revistes i còmics que pots llegir sense comprar ;-), i totes aquestes coses). He arribat al Lawson completament xop ja que el meu paraigues de 100 yens (100 peles) diguem que es per plujes més fines, i he anat a la màquina, on estava tot en japonès. Per sort a la web del museu hi ha una secció on t’expliquen amb pantallassos com seguir el procés.

Tot gris, el nostre barri
Pero els cabritos de la web de ghibli s’havien deixat un ultim pas molt important: m’ha sortit una pantalla on semblava (dic semblava perque no s’entenia res) que havia de posar-hi el meu nom. El problema (gran) és que els botons de les lletres estaven en katakana i evidentment no sé com posar masellas així. M’ha ajudat una noia molt amable que no parlava anglès pero al final li he donat el meu dni i m’ha transcrit el nom a aquests simbols infernals… Aquí al Japó tot es cerimoniós i burocràtic, per comprar una entrada de 6 euros has de seguir més passos que una processó.
Ah! i s’havia de pagar al mostrador, i firmar un paper i jo que sé més… Però al final ja les tinc.

Es que no s’entén res de res! Per aquí hi deu haver el meu nom, o no…

Abrigat… Maselles si fa fret, no sigui que et tornis a costipar.
(el jose ja s’hi refrega les mans)
Per cert? has trobat ja l’espardenya?
quan la trobis recorda que has de tornar, perque sino el teu puesto de baixista d’audio perilla
jejeje, shhhhhhh, no diguis res ponyboy
Lo del museo me he quedado un poco descolocado. ¿Es un museo de animación? ¿Un estudio? ¿El museo de un estudio?. Lo único que me suena es la peli del Porco Roso.
“Qui plou els collons ensopega”
Jordi Castelló 1994
Gran frase, gran veritat
Bones!
Encara no entenc com vas aconseguir treure’t les entrades per l’estudi ghibli! Hauries d’aconseguir que algú et traduís el nom i així ja el tens per futures burocràcies.
Molt xules les fotos! Encara no he entès gaire aquesta afició per portar les mascaretes, a veure si m’ho expliques! Ara les caretes-crec que eren fotos de la Ruth- guapíssimes, no sabria quina triar.
Tu perdent punts de rokerisme i nosaltres guanyant-ne - tampoc tants no creguis- Vem anar a Barricada, Rosendo i Aurora Beltrán, segons el Macià no tenen vergonya de fer aquest show rollo MTV, però a més d’un li va sortir pell de gallina. No direm noms per no quedar retratats, ara aquest cap de setmana, crec que perdre’m els pocs punts que ens quedàvem. Si veig un farolillo més gran que el de les teves fotos, t’ho juro que li faig una foto i te l’envio!
Adéu, fins aviat! Vaig al blog de la companya
Ei! que complicao que son esos Tokios pa las entradas de 6 euros! ep maco que nomes em queden 3 minuts al ciber, així que només volia saludar-te, ja ha passat un mes que estás alla! uahuh lade històries! ,jo no tinc temps… encara me he de possar amb el blog… i es que ara tinc un paper en una peli, i aixó i la nena… estoy a full.
be, que lo paseis de p.m. petons a la Ruth i per tu.
Lucía y Maria Sola.