Trobo a faltar els bocates de la Bodega…
(Photo by Paadín-chan, intrépido corresponsal)
Oda a la Bodega Terra Alta
Oh bodega estimada!
Oh dolç oasi del migdia!
Qui de tu se’n va allunyar
Ara et canta sense empar…
Avui en terres del Japó
I demà més lluny potser
No moriré d’enyorança
Ans sense entrepans malviuré
A l’Estimada acompanyo
En aquest viatge tant llunyà
Pero sento que no em trobo
Si al Guillem no veig protestar
Mallorquins i Callos,
Cargols, Anxoves, Fricandó!
Peus de porc, Ensaladilla,
Estofat i Mandonguilles…
Des d’aquesta terra tan ufana
Ara mateix exclamo!
Que sense la bodega d’en Rafel
Tant d’arròs no em pot fer bé!
(pernil importat fradulentament…)
Fes fotos, deixa la poesia.
Per cert el teu blog està molt més currat que el de la Ruth! On vas a parar! No li diguis que es posarà depre i ja l’hem cagat…
Esta me la apunto (la letra) para tema Virgin Marias
El pernil te mol bona pinta, que no nos engañais
La cara de la Ruth lo dice todo
Besitos